Començo la meva etapa d’introducció a les xarxes socials i en aquesta primera entrada voldria explicar com em vaig donar compte que la pintura m’atreia d’una manera molt especial. Fa molts anys, potser 45, que el meu amic Joan Vidal pintava quadres i ens en va regalar un pintat a l’oli de cal Rosta que em va cridar molt l’atenció. Em passava estones mirant els detalls i com admirava jo al Joan! La seva capacitat de poder plasmar casa meva en una tela i que tothom la podria reconèixer. Fins llavors no havia conegut mai cap pintor personalment i per mi el Joan era un docte!. M’agradava descobrir un món fantàstic de saber i coneixements. Li vaig fer moltes preguntes al Joan perquè jo també volia intentar fer alguna cosa semblant, però dins de la vergonya de voler pretendre fer el què ell feia, per tant preguntava però sense insinuar que ho volia provar. Se’m va despertar molt interès en saber de tipus de pintura, d’autors,… i em vaig comprar un maletí de fusta, un parell de pinzells i 4 tubs de pintura d’oli i em vaig atrevir a pintar un quadre mida A-4 per la meva nena.

Era un Mickey Mouse que a dia d’avui encara està penjat a casa. Però no sabia que havia de diluir la pintura i li vaig posar capes i capes tal i com sortia del tub. El resultat va ser que aquell quadret no es va eixugar fins al cap de molts i molts dies.

Ha passat molt temps des de llavors i la pintura m’ha acompanyat més o menys sempre. És el meu hobby més important i amb el què hi passo més estona.
Actualment aprenc, pinto, gaudeixo i us ho ensenyo!