Quan pintes un quadre pot ser per motius diversos, un pot ser perquè tens un lloc a casa teva ón creus que hi fan falta uns colors determinats. Llavors busques un motiu i el fas de la mida i amb els tons que necessites.

Un altre també és perquè veus o penses amb un objecte determinat i sense saber ón anirà col.locat, el pintes i …. després ja veurem!

O pot ser que el facis per una altra persona i quan el pintes per algú, passen coses vàries:

Primer de tot els nerveis i la impaciència per trobar un tema, un objecte, unes tonalitats que siguin el màxim d’adients per la persona que l’haurà de veure dies i dies. Millor saber mides i color! Tot i així vols i fas per tal que quedi el màxim de maco possible, … que sigui el quadre més bonic i el què et fa sentir més orgull que cap altre!.

Imaginem que s’acaba aquesta pintura i estàs satisfet del resultat. Te’l mires i remires i quan penses que no és per tu … et sap greu, et fa pena que marxi de casa!, que no el puguis penjar a la teva paret. Però si no el veus prou maco…. encara vols que marxi menys!… no vols pas que un quadre lleig el tingui algú, de cap manera!!!

I fas la reflexió que el què costa és saber que el veuràs poc o gens (en algún cas si et conviden a berenar, serà el primer que buscaràs dissimuladament quan entris a la casa). Cada quadre te l’ estimes d’ una manera diferent però al final… el què vols quan fas un, és que llueixi a la paret d`algú!!