El passat maig a l´espai Mandarina vaig fer l’exposició amb el títol Quadres i Flors.

Hi ha presències que desapareixen i absències que no marxen mai. Aquesta idea és el fil conductor de la meva obra. Quan començo un quadre no busco reproduïr una realitat concreta. M’interessa capturar allò que queda: el record d’un instant, la petjada d’una emoció, l’eco d’una experiència, la història del què ja no hi és o d’ allò que està a punt de succeïr. Per això a les meves obres apareixen elements senzills com una poma, una papallona, un arbre, una marieta, … No són nomès objectes, són símbols que ens connecten amb la memòria, el temps i la transformació.

La pintura es converteix així en un espai de diàleg entre el que hi és i el que ja no hi és. Les textures, les transparències i els rastres del gest pictòric formen part d’aquest relat. M’ interessa que la superfície conservi empremtes que ens han marcat, llocs que recordem, paraules que encara ressonen o moments que continuen acompanyant-nos. Les absències no sempre són buits, de vegades es transformen en una altra presència.

Quan observeu les meves obres, no espero que hi trobeu la meva història. Espero que cadascú hi reconeixeu una part de la vostra.

Pinto per explorar aquest territori fràgil entre la memòria i la presència, perquè de vegades, una imatge es capaç d’explicar allò que les paraules no aconsegueixen dir. I per això el què no hi ha dins el quadre, el què queda fora és qui parla.

L’ art com a petjada . La pintura com a memòria.